La indústria legal de la marihuana va vendre més de 17 milions de dòlars el 2020. Com a referència, la indústria de la cervesa artesana va guanyar uns 22 milions de dòlars i el mercat de cigarrets electrònics vape val uns 7 milions de dòlars. N'hi ha prou amb dir que això és una tonelada de diners per a una indústria incipient que encara es considera il·legal a nivell federal. Mentre que molts productors i venedors de marihuana floreixen legítimament dins dels límits de 13 estats legalitzats, d'altres s'han desviat de la recta i l'estret. Enmig de l'intercanvi de tots aquests diners, ha sorgit una pudor humida, i alguns jugadors disposats a jugar amb el sistema per tal de maximitzar els beneficis amenacen la integritat futura d'una indústria naixent al precipici del seu debut en llançament de coets.
Si la paraula corrupció em porta al cap suborns polítics i bosses de lona plenes d'efectiu, l'estafa més freqüent de la indústria de les males herbes és molt més perniciosa que una subtrama típica de Netflix. La inflació del THC, la falsificació d'una quantitat més alta de THC, és desenfrenada, robant directament de les carteres dels consumidors, uns quants dòlars a la vegada.
Què es cuina dins d'alguns laboratoris de marihuana
Per a la seguretat dels consumidors, els estats requereixen que els productors facin proves de contaminants, pesticides i floridura, així com la potència de THC i cannabinoides. Els nivells de THC, més que qualsevol altre factor, estableixen el preu 
La prova de la flor és defectuosa
Els problemes relacionats amb la prova precisa de la marihuana no comencen i acaben només amb la inflació de THC.
Altres reptes afecten la indústria. D'una banda, cada instal·lació de proves crea el seu propi sistema, de manera que fins i tot si els equips d'anàlisi informen amb precisió dels seus propis mètodes, els diferents laboratoris obtenen resultats diferents. A més, la qualitat del cànnabis no és constant en tota la planta, i molt menys en tota la collita. Els venedors triaran una part específica del lot per fer-se la prova. Això no reflecteix necessàriament la resta del producte, cosa que fa que tot el negoci de provar la flor sigui molt més confus.
La indústria del CBD s'ha enfrontat a problemes similars. Tot i que la inflació del THC no és una preocupació pel costat del cànem del cànnabis, molts productes de CBD contenen més o menys cannabidiol del que indica l'etiqueta. Per exemple, un petit Estudi de la FDA 2020 va revelar que el 18% dels productes provats contenien menys del 80% del CBD que figura a l'etiqueta i el 37% incloïa més del 120% de la quantitat de cannabinoides indicada.
Un altre estudi de la Institut Nacional de Salut va descobrir que el 43% dels productes estaven subetiquetats i el 26% estaven sobreetiquetats. Només el 31 per cent estaven etiquetats amb precisió. Els vapors, en particular, es van etiquetar amb més freqüència, un sorprenent 87 per cent.
De la mateixa manera que la inflació del THC, els productes poc etiquetats fan que els consumidors paguin més per alguna cosa menys del que s'anunciava. Els productes sobreetiquetats, però, suggereixen que alguns errors són més un subproducte d'un procés d'extracció no adequat o d'una prova inexacte que un intent obert de manipular.
A la superfície, el sobreetiquetatge pot semblar un benefici per al consumidor, però hi ha alguns motius pels quals és un problema. La sobredosi o una reacció psicoactiva desagradable al CBD no és una preocupació, però en alguns casos, l'etiquetatge excessiu pot ser perillós per a aquells que prenen CBD amb altres medicaments. Segons un article de Harvard Health News, un equip d'investigació de Penn State va identificar 139 medicaments que poden estar afectats pels cannabinoides. En alguns casos, poden millorar els efectes secundaris o bloquejar els efectes previstos d'altres fàrmacs. I com la indústria del THC, hi ha preocupacions sobre els laboratoris de cànem que també ignorin els contaminants.
Aturar la inflació de THC i les proves pobres de cànnabis
L'acreditació ISO garanteix resultats imparcials, imparcials i científicament vàlids basats en la comparació entre iguals. Es requereix que tots els laboratoris l'adquireixin Acreditació ISO seria un gran pas endavant. L'auditoria de la vella escola també mantindria les instal·lacions de proves honestes i alerta.
Segons l'article FiveThirtyEight, alguns innovadors de la indústria de la marihuana suggereixen una solució de dades de codi obert. Els números inusuals i falsos es revelaran amb l'entrada massiva de dades a diverses instal·lacions. L'article continua esmentant Oklahoma com a exemple d'un dels estats de regulació de laboratori més estrictes. L'estat sotmet els laboratoris de males herbes a proves periòdiques de competència i els exigeix que recullin dues mostres, una per provar i una altra per reservar si necessiten investigar qualsevol dubte. El segon també s'utilitza per a proves aleatòries.
També és crucial que els compradors cerquin un certificat d'anàlisi. Aquests documents estan associats amb números de lot situats en productes específics. Serveix com una manera de mostrar als consumidors què hi ha al seu producte i que està lliure de dissolvents residuals i metalls pesants.
L'educació del consumidor també podria canviar la marea. Irònicament, el THC de força addicional no és tot el que es pensa. Una nova investigació sobre el cànnabis va revelar que els terpens tenen més veu sobre els efectes i la qualitat d'una varietat. Però això no ha impedit que la gent compri THC. Si els compradors s'adonessin que un alt THC no equival a millor, la demanda del mercat canviaria.
Tot i que aquestes solucions ofereixen una manera d'abordar la corrupció, el problema continua sent general. Els legisladors estatals han guanyat una quantitat considerable de diners amb l'impost sobre la marihuana i els laboratoris són el coll d'ampolla del mercat. Fins que el cànnabis no es converteixi en legal federal, aquestes preocupacions es mantindran o fins i tot empitjoraran. Fins aleshores, la responsabilitat recau en el consumidor d'educar-se.
